En una època en què una piulada d'Elon Musk pot desestabilitzar els mercats i la Intelligència Artificial reescriu les regles de la guerra, Asma Mhalla s’ha consolidat com una de les veus més lúcides i contundents d'Europa. Politòloga i especialista en geopolítica de la tecnologia, aquesta acadèmica francòfona ha estudiat el debat digital per situar-lo allà on realment es perd: al centre mateix del poder mundial. Tanmateix, sense control sobre les infraestructures digitals —sense dades, sense codi— no hi ha sobirania. Professora en institucions d'elit com Sciences Po i l'École Polytechnique, Mhalla defensa una tesi cardinal preocupant: la tecnologia ja no és una simple eina al servei dels estats, sinó un poder polític en si mateix.

En el seus treballs recents i en les seves nombroses intervencions públiques, Mhalla analitza i dissecciona el concepte de «Tecnopolítica». Les «Big Tech» (Google, Apple, Facebook, Amazon, Microsoft) han deixat de ser simples negocis per esdevenir «estats híbrids» o «sistemes», entitats amb capacitats diplomàtiques, militars i civils que competeixen amb els estats tradicionals, i que exerceixen una influència decisiva.

Europa ocupa un lloc primordial en la seva anàlisi. Amb un estil directe i exigent, Mhalla critica la feblesa del projecte europeu: «Europa regula, però no produeix». Adverteix, així mateix, que la Unió Europea corre el risc de convertir-se en una colònia digital, atrapada en la creuada de la «Guerra Freda Tecnològica» entre els Estats Units i la Xina. En aquest context, la legislació europea sobre intelligència artificial és un pas necessari però insuficient si no s’acompanya d'una política industrial ambiciosa que garanteixi l'autonomia estratègica.

Doctora en Ciències Polítiques i investigadora vinculada a l'EHESS/CNRS, Mhalla combina el rigor acadèmic amb una notable capacitat de divulgació. El seu primer llibre, Technopolitique (2024), s'ha convertit en una obra de referència per entendre com la democràcia és «piratejada» no només pels ciberatacs, sinó també per la privatització de les infraestructures públiques i el control de la informació.

Lluny tant del tecno-optimisme de Silicon Valley com del catastrofisme ludita, Asma Mhalla ofereix una anàlisi lúcida i sense concessions: la tecnologia és la continuació de la política per altres mitjans, i qui no controla els seus propis algorismes, acabarà sent governat per aquests.